mapa web

ÀREA RESERVADA: identificar-se

segueix-nos 

notícies d'actualitat del COPEC segueix el COPEC a facebook segueix el COPEC a twitter segueix el COPEC a linkedin

agenda

trieu:
< desembre 2017 >
dl dm dc dj dv ds dg
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

INICI >

EIX 8

anterior

Col·legi de Pedagogs de Catalunya >  > EIX 8EIX 8 - EDITORIAL


“MÉS DE MIL GRÀCIES”

 

Era el matí del 31 de maig de 2002. No es que tingui una memòria d’elefant ni de bon tros, és que encara conservo la nota de la trucada que vaig rebre a la feina...

 

“T’ha trucat el Jordi Riera de l’Associació Catalana de Pedagogs. Et demana que el truquis” m’etzibava l’administrativa de l’Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència d’Horta-Guinardó -una abraçada Ángeles, si llegeixes això algun dia.



Vols formar part de la I Junta de Govern del Col·legi de Pedagogs?

 

Com dius?

 

En Jordi, m’ho va haver de repetir dos cops, no em creia que hagués pensat en mi per aquesta empresa. Vaig dubtar solament el temps inicial que vam estar xerrant per telèfon en Jordi i jo. A mida que el sentia parlar m’anava animant tot sol. Recordo el moment com si fos ahir. Jo provenia de “l’ala dura, còmode i inoperant“ del COPEC, d’aquells que critiquen i no fan res per millorar la situació, no fos cas que ens equivoquéssim i sortíssim “retratats“.

 

Sort n’hem tingut de tots i totes aquelles que s’han bolcat a treballar per un somni, per un projecte Col·legial. Sense “elles” no estaríem on estem, això us ho ben asseguro.

 

La vida arran d’aquell  “SI VULL“ va fer donar un tomb de 180 graus aquell Pedagog funcionari de l’Administració pública. En l’inici de la conversa havia de ser un vocal de la Junta de Govern, al final m’oferia la vicepresidència. Segurament va detectar tanta il·lusió com estupefacció i per això es va anar animant amb el seu oferiment com jo ho feia amb les seves paraules.

 

En aquella època no els va aturar cap obstacle, van dur la Llei de Creació al Parlament i aquesta va ser aprovada per unanimitat abans d’acabar el 2001. Els interessos contraposats d’alguna Corporació molt ben connectada políticament i gran experta en estratègies de passadissos Parlamentaris, va aconseguir retardar -sí, això sí- la fita d’aquell grup de pedagogues tossudes, persistents i fermes de convicció –gràcies Tarragona i Cervera i gràcies després Barcelona. Només van retardar quelcom que arribaria a quallar finalment el 14 de juny de 2002 amb la constitució de la primera Junta de Govern del Col·legi, en una inoblidable cerimònia a la sala d’actes de La Pedrera.

 

La feina fosca, anònima i dura per incompresa, havia acabat amb èxit. La Iniciativa ja era una realitat i els les professionals de la pedagogia i psicopedagogia catalana tenien col·legi professional.

 

L’habilitat, capacitat, rigor i mà esquerra del meu predecessor i llur Junta de Govern van aconseguir consolidar el “nou nat” COPEC durant els seus quatre primers anys de vida.

 

La resta fins els nostres dies ja ho sabeu: continuar pel camí que ens van marcar els nostres predecessors mirant de consolidar tot el que de molt bo es va fer, revisar les qüestions susceptibles de millora si se’n detectaven algunes i obrir noves vies de creixement i expansió de la pedagogia catalana en la mesura de les nostres possibilitats arreu del nostre territori i de l’estat espanyol.

 

Si us he parlat reiteradament del valor de la Junta de Govern no és de forma gratuïta, ni és un símptoma de demència senil, és perquè resulta clau per entendre l’engranatge de la nostra Corporació professional. Penseu que molts dels Col·legis del nostre entorn, tenen un sistema de compensació basat en les dietes i d’altres estímuls para-econòmics, que no contempla la nostra limitada economia basada en les aportacions semestrals de cadascun de nosaltres. Les dimensions de Col·legis històrics, consolidats al llarg del temps faciliten la semi professionalització de molts dels membres vinculats als òrgans de govern col·legial. En el nostre cas, com ja sabeu, només podem parlar de dues persones que reben la retribució corresponent per la seva feina diària –les dues administratives del COPEC– la resta, Junta de Govern, Consell Social i Comissió de Deontologia -de més a menys- han dedicat les seves hores al Col·legi sense cap altra recompensa que el prestigi professional i l’orgull personal de poder col·laborar a fer de la professió de pedagog i psicopedagog, una alternativa professional real i a enfortir-les com a ciències vinculades a l’Educació amb majúscules i a la formació de formadors.

 

Amb aquest grup de treball rau l’èxit de la nostra corporació, i des d’aquí i en la meva darrera editorial vull retre’ls el meu agraïment, reconeixement i homenatge, car aquesta dedicació lleial i “amateur” ja no és el que prima en els nostres temps i cada cop ha de costar més trobar persones que es mobilitzin per quelcom eteri, per quelcom intangible, com són la il·lusió, les esperances de millora i el desig de canvi en la nostra professió i per extensió i en la mesura del possible en la nostra societat.

 

Sabeu com omple d’orgull poder dir que ens hem reunit durant dotze anys seguits, mes rere mes, un matí de dissabte? que només hem aturat la nostra activitat de Junta els mesos d’agost i perquè així ho expliciten els nostres estatuts? Que cap Junta de Govern s’ha hagut d’anul·lar per manca de quòrum ? -és a dir 6 quan érem 11 i 7 quan hem sigut 12?

 

Això només s’aconsegueix envoltant-te de persones capaces, bones professionals, compromeses, rigoroses i il·lusionades, l’únic mèrit que em puc atribuir d’aquests darrers vuit anys: la seva selecció. M’haureu sentit parlar sovint que amb persones així, fins i tot el president sembla bon president i no és falsa modèstia, és la pura realitat. Envoltat “d’aquest personal”, el cap de màquines és el de menys. El bon equip dissimula les evidents limitacions del seu “capità”.

 

No vull posar noms, totes i tots els que m’heu acompanyat en aquest camí i els pocs, poquíssims que heu hagut de baixar per un o altre motiu del tren en marxa, sabeu a qui em refereixo.

 

Gràcies Junta de Govern, gràcies Consell Social, gràcies Comissió de Deontologia, gràcies Departament d’Administració, gràcies Assessors Jurídics.

 

Gràcies a totes i tots els membres dels diferents Grups de Treball del COPEC. Autèntica columna vertebral formada per: Salut, Terapèutica i Qualitat de Vida, Pedagogia Social; Gent Gran; Pedagogia i Escola; Superdotació i Altes Capacitats; Mediació; Pedagogs sense Fronteres/COPEC Solidari. Gràcies per venir “in person” molt i molt sovint “abans” i per estar a l’altra banda del Skype o del Fòrum intern “també ara”, per aportar la vostra expertesa i nodrir la nostra pedagogia i psicopedagogia amb el vostre coneixement, a canvi d’un got d’aigua i en moments de vaques grasses fins i tot d’algunes galetes i cafè…

 

Finalment gràcies a les nostres expertes i experts, per estar sempre amatents a la trucada de Secretaria per donar resposta àgil i desinteressada a requeriments -sovint d’avui per demà- dels diferents mitjans de comunicació i agents socials, amb demandes benauradament cada cop més sovintejades.

 

Amb tothom ens retrobarem sempre que la pedagogia catalana, espanyola, europea… ens ho requereixi. Teniu la meva paraula que no desapareixeré del món professional un cop desvinculat de les meves obligacions presidencials. Ser membre vitalici del Consell Social del Col·legi de Pedagogs ho garantirà, creieu-me.

 

I finalment, gràcies COPEC…

 

Gràcies per haver omplert d’activitat frenètica, variada, enriquidora, il·lusionant i cognitivament nutritiva, una rutinària vida laboral. Per haver-me permès anar a “l’escola dels grans“ durant dotze anys, per haver-me permès visitar contrades inaccessibles per a un tècnic, funcionari de carrera. Per haver pogut compartir moments de decisió, moments d’estudi, de reflexió i perquè no dir-ho, fins i tot, també de glamur en alguns moments.

 

Tot un postgrau de Pedagogia/Psicopedagogia de quatre anys i un màster de les mateixes matèries de vuit anys de durada i a demés… totalment de franc!

 

De part de la meva muller i filla, gràcies per descarregar-les de la meva “pesada companyia” en molts i molts moments de la nostra vida matrimonial i parental. Això sens dubte n’ha allargat la salut i l’esperança de vida del vincle conjugal.

 

I sabeu una cosa estimades col·legues… el millor està per venir… i no parlo només de la nostra professió…  ;-)

 

Us portaré “més de mil vegades” al cor i a la memòria, fins que algun dels dos em faci ”figa”.

 

Salut, país i pedagogia !

 

 

Josep Maria Elias i Costa

President de la II i III Junta de Govern

Col·legi de Pedagogs de Catalunya



Data de publicació: 27/6/2014

comparteix:

 

Col·legi de Pedagogs de Catalunya

contacta - informació general - avís legal

BARCELONA | Av. Mistral, 20 bis, entl 2. | 08015 Barcelona | Tel.93 217 77 99 | Fax 93 292 95 08 | HORARI

TARRAGONA | Rambla Nova, 12, 1. 2. | 43004 Tarragona | HORARI

GIRONA | C/ Ibèria, 4 | 17005 Girona | HORARI

LLEIDA | Rambla de Ferran, 32 | 25007 Lleida | HORARI