mapa web

ÀREA RESERVADA: identificar-se

segueix-nos 

notícies d'actualitat del COPEC segueix el COPEC a facebook segueix el COPEC a twitter segueix el COPEC a linkedin

agenda

trieu:
< gener 2018 >
dl dm dc dj dv ds dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    

INICI > Publicacions > Parlem de Pedagogia

ÈTICA I PRÀCTICA PROFESSIONAL

anterior

Col·legi de Pedagogs de Catalunya > Publicacions > ÈTICA I PRÀCTICA PROFESSIONAL

L’ÈTICA EN LA PRÀCTICA PROFESSIONAL (*)


EVA FONT GARCÍA (**)

Col·legiada 727

Palau de Plegamans, maig 2013



La moral i l’ètica són instruments que generen les societats per posar límits i condicions entre el que es pot fer i el que s'ha de fer. Eines que cal diferenciar per abordar-les: la moral té a veure amb l'experiència vital de la persona i l’ètica amb l’exercici professional.


La cultura ha anat produint maneres de regular la vida social, normes i valors que han anat canviant segons les èpoques. Aquestes maneres possibiliten límits i permeten una sèrie de condicions que es troben entre el que es pot fer i el que s'ha de fer.

 

Per tal d'introduir el tema, és necessari tractar la diferència entre ètica i moral. La moral està en relació amb el subjecte i l’ètica té a veure amb la formació del professional. És a dir, l’ètica del professional és una pràctica sostinguda en dir no a l'individu. Tot allò que té a veure amb la persona i que generalment ho classifiquem com el que “està bé o està malament” no són eines que s'utilitzen a l'hora de treballar.

 

La moral té a veure amb l'experiència vital del subjecte, amb la seva educació, amb la seva cultura, en canvi, l’ètica té a veure amb conceptes, amb una teoria, no amb cap persona en concret.

 

Per tant, el professional ha d'escoltar, no amb el que opina, no amb la seva vivència personal sinó amb la seva formació, tot el que l'impulsi a la lliure circulació del gaudi de saber.

 

L'ètica del professional es regeix per unes eines que són metòdiques i no normatives. Les eines no es generalitzen donat que cada cas és singular, cada persona és singular, amb la seva pròpia història, les seves pròpies dificultats i la seva pròpia manera de resoldre-les. Generalment hi ha una confusió entre el mètode i les eines a utilitzar en el treball.

 

L'ètica no pot quedar emmarcada en un estricte camp teòric-acadèmic que autoritzi el seu acte. El que autoritza l'acte és la formació continua, la supervisió de la pràctica professional i l'anàlisi personal.

 

El problema de l'acte en el treball és la singularitat de cada cas. No podem aplicar normes perquè no es pot anticipar el què li passa a la persona. Si anticipem, ja tenim una idea preestablerta, tendim a escoltar amb l'etiqueta que li hem posat, i per tant, deixem d'escoltar.

 

La potència d'actuar té a veure amb el desig del professional a implicar-se en la seva tasca, en formar-se, créixer, aprendre dels errors...

 

Un pedagog/a, un psicopedagog/a que treballa en la producció de la subjectivitat hauria de considerar que l'educació i el creixement també tenen a veure amb ells mateixos, amb la pròpia articulació que facin amb el saber, donat que no és suficient produir una transformació acumulant coneixements.

 

A diferència d'altres situacions, en els processos d'aprenentatge, en el processos terapèutics, la persona implicada desplega la seva situació personal, la seva història, les seves dificultats. Per tant, els vincles que s'estableixen entre el professional i el subjecte són essencials pel creixement. Aquest procés de vinculació, que Freud el va anomenar transferència[i] és de suma importància, ja que el subjecte diposita en la relació els seus sentiments, expectatives, experiències prèvies, maneres d'actuar i relacionar-se amb un altre, particulars en cada cas.

 

És per això que el professional ha de tractar aquest material amb molta cura, sabent que l'espai que possibilita, ha de poder facilitar el propi temps del subjecte, la pròpia manera d'elaborar i resoldre els obstacles.

 

En la filosofia de Spinoza[ii], l'esforç ètic consisteix en transformar les passions tristes en passions alegres i aquestes en accions. Això no implica que la tristesa s'hagi de suprimir. La tristesa és un component humà que té una funció i que permet passar a una potència major a l'hora d'actuar, i a la vegada produir un progrés en l'escala del coneixement.


[i] Freud Sigmund. Sobre la dinámica de la transferencia, 1912. Tomo XII, Editorial Amorrortu.

[ii] Baruch Spinoza. Del origen y naturaleza de los afectos. Ética III, Edición a cargo de Vidal Peña, Filosofía Alianza Editorial.


(*) L’article por ser reproduït, citant-ne la font i l’autor/a

(**) Pedagoga, psicopedagoga i psicoanalista. Membre de la Xarxa d’Experts del COPEC i del Grup de Treball de Salut, Terapèutica i Qualitat de Vida. Consulta de Psicoteràpia http://www.consultapalau.com/

 

Data de publicació: 6/5/2013

comparteix:

 

Col·legi de Pedagogs de Catalunya

contacta - informació general - avís legal

BARCELONA | Av. Mistral, 20 bis, entl 2. | 08015 Barcelona | Tel.93 217 77 99 | Fax 93 292 95 08 | HORARI

TARRAGONA | Rambla Nova, 12, 1. 2. | 43004 Tarragona | HORARI

GIRONA | C/ Ibèria, 4 | 17005 Girona | HORARI

LLEIDA | Rambla de Ferran, 32 | 25007 Lleida | HORARI