mapa web

ÀREA RESERVADA: identificar-se

segueix-nos 

notícies d'actualitat del COPEC segueix el COPEC a facebook segueix el COPEC a twitter segueix el COPEC a linkedin

agenda

trieu:
< gener 2018 >
dl dm dc dj dv ds dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    

INICI > Actualitat > Parlem de Pedagogia

L'OCI HUMANISTA

anterior

Col·legi de Pedagogs de Catalunya > Actualitat > L´OCI HUMANISTA
L'OCI HUMANISTA
(*)

PILAR ROCA I URIOL
Col·legiada núm. 35

Barcelona, juliol de 2012


Descarregar-se l'article >>>

 

L’oci no s’ha d’identificar amb el temps, perquè el temps no defineix l’acció humana. L’oci humanista ha de ser una vivència basada en la formació. Parlar d’oci humanista és parlar de sentit de vida, d’ocupació gustosa, i voluntària, de salut, d’economia, de desenvolupament personal i comunitari

Divendres 13 de juliol va finalitzar el curs “Recursos i metodologies pedagògiques per potenciar i gestionar el temps del lleure quotidià i inclusiu de la gent gran”, que vaig tenir el plaer d’impartir. Un curs que no hagués pogut ser possible, sinó hagués tingut el suport de dues institucions, que potencien i ajuden a què el dret a l’educació al llarg de la vida, sigui una realitat: Fundació Universitat de Girona i Col·legi de Pedagogs de Catalunya. 

Un dels objectius d’aquest curs era que els professionals que treballen o volen treballar en la pedagogia de l’oci amb i per la gent gran reflexionessin sobre com gestionaven a través de la institució que treballen, o volen treballar, l’oci humanista de les persones.  

A través de les 20 hores que ha durat aquest curs han estat moltes les reflexions on s’ha vist que l’oci no s’ha d’identificar amb el temps, perquè el temps no defineix l’acció humana i que l’oci humanista no es quelcom que es desenvolupa espontàniament és una vivència basada en la formació.  

Des d’aquest prisma parlar d’oci és parlar de sentit de vida, d’ocupació gustosa, i voluntària, de salut, d’economia, de desenvolupament personal i comunitari. S’entén l’oci segons es viu.  S’ha de considerar l’oci com a fenomen social i experiència personal (M.Cuenca 2000)[1]. Si planifiquem, dissenyem, implementem, avaluem projectes socioeducatius i culturals que contemplin les necessitats educatives de les persones ateses, del col·lectiu gent gran, aquests han de potenciar la pedagogia de l’oci humanista.   

Ateses les característiques de la societat actual basada en el concepte de modernitat líquida,  com diria el sociòleg  Zygmunt Bauman[2], això és un repte! però a través d’un equip professional interdisciplinari, amb el recolzament de la família biològica o d’adopció (residències, centres de dia...),  on predominin els camins de  participació i coordinació,  tot és una realitat.  

Els pedagogs/es i psicopedagogs/gues en el camp de l’oci humanista adreçat a la gent gran tenim molt de camí a treballar.  

Per aquest motiu en els diferents projectes d’oci humanista que es dissenyin no s’han de programar activitats d’oci per satisfer a qui les fa en un moment determinat, sinó que s’ha de prioritzar l’assoliment d’un aprenentatge significatiu que potenciï en la gent gran el seu desenvolupament integral, a nivell cognitiu, motriu i socioafectiu.   

Recordem que totes aquelles activitats didàctiques que programin i prioritzin el treball de manipulació, en un entorn d’oci humanista faran possible potenciar aquest desenvolupament integral, perquè allò que compta en el procés de l’acció no és un interès personal, sinó el creixement personal en comunitat.  

Tots els professionals que treballem amb i per la  gent gran no hem d’oblidar que han de ser ateses com a membres d’una família, biològica o d’adopció, no con un ens aïllat d’una comunitat.  

Les persones grans han de ser agents actius del seu oci humanista i col·laborar en la seva comunitat perquè això sigui possible, siguin dependents o no, l’únic que pot variar és el seu grau d’implicació. El col·lectiu de la gent gran té una saviesa de vida que han de poder transmetre a la seva comunitat. Ens aporten coneixements de vida que són la nostra història ciutadana i ens ajuden a créixer cap al futur. 

Per concloure agraeixo a les dues institucions implicades pel seu suport, perquè sinó les reflexions, basades en una pràctica reflexiva quotidiana del món professional, centrat en la pedagogia de l’oci humanista, no haguessin estat possible. No hem d’oblidar que moltes persones de diferent perfil professional treballen per i amb la gent gran. Aquest curs ha estat un espai de diàleg i reflexió conjunt, que tant necessitem.  

Per tot això el pedagog/a, psicopedagog/a ha de fer possible, a través del disseny, implementació i avaluació de projectes socioeducatius i culturals, que en un equip interdisciplinari es potenciï l’oci humanista de la gent gran, els professionals que intervenen han d’elaborar, dissenyar, les seves competències professionals envers aquest camp d’acció perquè les persones ateses canvien les seves necessitats educatives en relació al seu oci i perquè no és una necessitat individual, sinó col·lectiva.  

Un dels altres reptes que tenim els pedagogs/es, psicopedagogs/es és treballar conjuntament amb altres institucions que programen, implementen i dissenyen projectes d’oci humanista adreçats a la gent gran perquè aquests projectes no contemplin només la vessant terapèutica de les persones que volen atendre. 

Els projectes han de tenir una vessant socioeducativa i cultural i han de cobrir necessitats educatives, perquè les persones grans a través de la realització d’activitats didàctiques concretes (manualitats, ballar, explicar contes, cantar, fer excursions, celebrar aniversaris col·lectius, jocs...)  puguin assolir un aprenentatge significatiu i no una satisfacció personal  concreta i immediata que no poden transmetre a la seva comunitat.  

Finalment remarco GRÀCIES, un cop més a  tots els implicats en aquest àmbit professional tant engrescador que és la pedagogia de l’oci humanista. Àmbit pedagògic, de caràcter  transversal, no adreçat exclusivament a nens i joves, sinó a tota la família i aquí no ens hem d’oblidar de la gent gran, on s’ha de treballar en xarxa i realitzar projectes socioeducatius i culturals concrets en el temps i en una comunitat específica d’una zona geogràfica concreta.



[1] CUENCA CABEZA, M. Ocio  Humanista: dimensiones y manifestacions actuales del ocio. Bilbao,  Universidad de Deusto, 2000.

 

[2] BAUMAN Z. La modenidad Líquida  Mexico, Fondo de Cultura Economica, 2002

  (*) L'article pot ser reproduït sempre que se'n citi la font i l'autor.

Descarregar-se l'article >>>

Data de publicació: 31/7/2012

comparteix:

 

Col·legi de Pedagogs de Catalunya

contacta - informació general - avís legal

BARCELONA | Av. Mistral, 20 bis, entl 2. | 08015 Barcelona | Tel.93 217 77 99 | Fax 93 292 95 08 | HORARI

TARRAGONA | Rambla Nova, 12, 1. 2. | 43004 Tarragona | HORARI

GIRONA | C/ Ibèria, 4 | 17005 Girona | HORARI

LLEIDA | Rambla de Ferran, 32 | 25007 Lleida | HORARI