mapa web

ÀREA RESERVADA: identificar-se

segueix-nos 

notícies d'actualitat del COPEC segueix el COPEC a facebook segueix el COPEC a twitter segueix el COPEC a linkedin

agenda

trieu:
< gener 2018 >
dl dm dc dj dv ds dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    

INICI > Actualitat > Parlem de Pedagogia

LA PEDAGOGIA I LA POBRESA. TENIM RESPOSTA?

anterior
Col·legi de Pedagogs de Catalunya > Actualitat > LA PEDAGOGIA I LA POBRESA. TENIM RESPOSTA?
LA PEDAGOGIA I LA POBRESA. TENIM RESPOSTA?
(1)
FRANCESC X. BALAGUÉ GEA
Col·legiat núm.42

Barcelona, juny de 2012


Descarregar-se l'article >>>


Les condicions socioeconòmiques de les llars pateixen un deteriorament i amb elles els infants que hi viuen. La pedagogia treballa sabent a qui s’adreça, què necessita, com està i amb què compta per fer sortir el millor de cadascú. Malgrat la Pedagogia no té la RESPOSTA,  sense la Pedagogia tampoc hi ha resposta vàlida

Els pedagogs/gues i els psicopedagogs/gues no ens plantegem la nostra activitat professional diària sobre subjectes teòrics. Treballem amb infants o amb adults concrets, sigui quin sigui l’àmbit professional des del que actuem.  Resulta una obvietat recordar que hem d’analitzar, entre d’altres coses, els factors externs que incideixen en els subjectes amb els que interactuem i que ens obliguen a adaptar la nostra activitat a les seves necessitats i a les seves capacitats en cada moment.

Tots coneixem experiències d’altíssima qualitat pedagògica en centres dotats de les darreres novetats tecnològiques i amb tots els mitjans desitjables, però també tots coneixem experiències del mateix, o més gran valor pedagògic, en centres amb escassetat de mitjans i amb alumnes amb pocs estímuls intel·lectuals al seu entorn familiar. La raó és senzilla d’entendre (probablement no tant d’aplicar). La pedagogia ha treballat (i treballa), tenint en compte a qui s’adreça, què necessita, en quin estat està i amb quins mitjans compta i ha sabut fer (i fa), sortir el millor de cadascú.

Malauradament portem ja uns anys, i si parlem d’infants 1 any és una eternitat, en què les condicions econòmiques, socials i familiars de moltes llars de casa nostra estan patint un deteriorament important.

UNICEF ha publicat  el seu informe sobre “La infancia en España 2012-2013. Impacto de la crisis en los niños [2].”  El resum de les dades és esfereïdor: 2’2 milions d’infants viuen a Espanya per sota del llindar de la pobresa. La pobresa de la població menor de 18 anys va augmentar al 2009-2010 un 23’7%, situant la taxa general en el 26’2% de la població. El nombre de llars amb infants on tots els adults estan sense feina ha crescut un 220%, passant de 324.000 llars a 714.000. 

A totes aquestes dades i estadístiques se’ls poden posar noms i fesomies. I amb la majoria d’aquests infants la pedagogia intervé. Però tenim una resposta des de la nostra pràctica professional?

A banda de les respostes individuals de cadascú en el seu àmbit personal i laboral, crec que cal donar respostes al menys en dues direccions:

1.- Com a col·lectiu que defensa que l’acció pedagògica és un instrument de millora de la nostra societat, hem de denunciar amb tota la rotunditat els danys que ocasiona a cada infant avui, i probablement en el seu futur vital, el fet que les mesures de “solució” de la crisi no preservin els infants.

  • Cal recordar que no és indiferent, no és una despesa menor ni intranscendent, retallar pressupost dels menjadors escolars, del transport escolar o de les beques per llibres. En un moment on les dificultats econòmiques de les famílies són molt importants, perdre els ajuts que representen els menjadors escolars o les beques, només pot empitjorar la situació del punt més feble de la cadena.
  • No és el mateix que infants que estan vivint situacions familiars més complexes, perquè l’atur genera tensions a la família, no puguin rebre una atenció prou individualitzada dels seus mestres o professors perquè s’augmenten les ràtios i perquè les substitucions per les baixes són molt menors.
  • No és el mateix que els infants que viuen i estan escolaritzats a casa nostra, però que no tenen la documentació en regla, tinguin problemes per ser atesos sanitàriament, o que les seves famílies hagin de fer front a despeses sanitàries que no podran assumir.

Crec que el nostre col·lectiu ha de ser clar i contundent en aquest sentit. No es tracta de negar l’evidència de la situació econòmica. Hi ha crisi, i cal reordenar les despeses. Però cal fer-ho amb criteris que preservin, el màxim possible,  el col·lectiu més feble. Al mateix informe d’UNICEF es diu “...el impacto en ellos (los niños) está siendo muchos menos visible cuando son precisamente los que menos capacidad tienen [individual y colectivamente] para enfrentarse a ella y a sus consecuencias."

2.-  Com a professionals hem de tenir la capacitat d’analitzar les conseqüències que té la crisi i el viure en la pobresa per als infants amb qui treballem, o amb els adults, pares i mares, amb qui també treballem i que poden generar en els seus fills angoixes, tensions, tancaments, aïllaments.  Cal, doncs, donar resposta a les noves necessitats dels infants, tant des de l’entorn escolar, com el del lleure o l’esportiu, com en els entorns de treball amb els adults que es troben desbordats per les seves condicions particulars i que poden no ser conscients de les repercussions afegides amb què estan carregant els seus fills.

Crec que les sis propostes que fa la UNICEF en el seu document per a aquesta legislatura poden ser motiu de reflexió, debat i adaptació al context de l’educació per part del pedagogs/gues i psicopedagogs/gues:

  • Protegir les inversions en els àmbits que plantegen desafiaments fonamentals a la infància: pobresa, salut, educació i protecció.
  • Posar els nens i les famílies en el nucli de les decisions polítiques que s’adoptin, tant per a la infància com en general.
  • Elaborar un Pla Nacional contra la Pobresa Infantil.
  • Promoure la qualitat, la coordinació l’eficàcia i la coherència de la intervenció de les diferents administracions públiques en relació amb els infants.
  • Recuperar la iniciativa d’un Pacte d’Estat per l’Educació.
  • Mantenir l’esperit dels compromisos assumits en el Pacte d’Estat contra la Pobresa  respecte l’Ajut Oficial al Desenvolupament.

La Pedagogia no té La Resposta, però sense la Pedagogia tampoc hi haurà una resposta vàlida.


(1) L'article pot ser reproduït sempre que se'n citi la font i l'autor.

[2] Accessible a Internet a : https://www.unicef.es/actualidad-documentacion/publicaciones/la-infancia-en-espana-2012-2013

Descarregar-se l'article >>>

Data de publicació: 26/6/2012

comparteix:

 

Col·legi de Pedagogs de Catalunya

contacta - informació general - avís legal

BARCELONA | Av. Mistral, 20 bis, entl 2. | 08015 Barcelona | Tel.93 217 77 99 | Fax 93 292 95 08 | HORARI

TARRAGONA | Rambla Nova, 12, 1. 2. | 43004 Tarragona | HORARI

GIRONA | C/ Ibèria, 4 | 17005 Girona | HORARI

LLEIDA | Rambla de Ferran, 32 | 25007 Lleida | HORARI