DIARI TGN - A. LINARES, V. PEDAGOGIA LABORAL I EMPRESA: "LES CARRERES MÉS VALORADES"

«El fonamental és decidir amb la màxima informació possible, i aquesta informació procedirà essencialment de dos llocs. La primera font d’informació és la del seu entorn, perquè les coneixen de fa molt temps i les poden donar feedback de què els agrada i les hi dóna bé, a més dels professors, que també poden donar-los pistes».

«També és aconsellable mirar en el seu entorn i identificar a persones que estiguin estudiant o treballant en això que volen fer, per a fer-se una idea de com formar-se.»

«En segon lloc, l’altre consell seria mirar en el seu interior, preguntant-se què els agrada i què les hi dóna bé: això ha de pesar en la seva decisió. En molts casos, aquests joves senten una pressió molt gran sobre si la carrera que estan estudiant els farà ocupables, però seràs ocupable si això t’agrada i se’t dona bé».

«Necessitarem gent amb un vessant molt tecnològic, però també carreres humanístiques. El que necessitem és que les persones facin molt bé el seu treball, i seràs molt bon professional en la mesura en què fas molt bé el teu treball, perquè t’agrada molt i penses que aquí es troba el teu encaix».

«Pensant en aquests perfils en T com dues barres descendents, la primera decisió que prenguin no serà tan transcendent, perquè hauran de continuar omplint la motxilla formativa tota la vida, i tornaran a la Universitat dues o tres vegades més en la seva vida».

«En relació als dobles graus, potser respon a la ’titulitis’, perquè el grau, avui, és com la diplomatura d’abans, mentre que el grau amb màster s’assembla a l’antiga llicenciatura, i tenir un doble grau sembla que sigui una mica més».

«Jo no soc molt fan dels dobles graus perquè em semblen una cosa excessiva quan entres en la Universitat, que a més t’impedeix acostar-te al món laboral».

«Tenir menys càrrega lectiva et permet temps per a socialitzar, que és una cosa molt important en aquestes edats, per al teu desenvolupament personal, per a l’activitat física... i, després, per a tenir experiències laborals que et donen aprenentatges que no tens en la Universitat. Crec que la Universitat més formal ha d’existir, però la part pràctica del món laboral és fonamental per a desenvolupar soft skills »

«Estaria molt bé que qualsevol d’aquestes experiències laborals [mentre es cursen els estudis universitaris] estigués relacionada amb el que estàs estudiant, però no ha de ser només això: aprens a fer una entrevista de treball, a incorporar-te a un nou entorn, a gestionar conflictes amb els companys de treball...».

«Si la inquietud et mou, has de buscar. El futur serà de les persones inquietes. Però tampoc ens hem de tornar bojos. El temps de la Universitat és molt privilegiat, i estableixes unes bases que et serviran tota la vida. Però baixem el nivell de transcendència de la decisió: si passat mig any t’adones que això no és, doncs ja ho sabràs. És l’inici d’un camí, on el que compte és el concepte de learnability. És a dir, la capacitat d’estar en constant aprenentatge».

POTS LLEGIR L’ARTICLE COMPLET A EL DIARI DE TARRAGONA