BON DIA I BON HORA - A. NAVIO MEMBRE JUNTA GOVERN - EL GRADUAT EN PEDAGOGIA

RÀDIO MOLINS - PROGRAMA BON DIA I BON HORA - 29/11/2021

Marina Tomas-Folch, catedràtica de Pedagogia per la UAB i conductora del programa  

Entrevista al Dr. Antoni Navio, coordinador Pedagogia de la UAB, membre de la Junta de Govern del COPEC

M: Comencem doncs per demanar-te que defineixis d’una manera breu, què és un pedagog per a tu? A: Molt bé, clar i a més fer-ho d’una manera breu és una mica complex entre altres coses com que ho soc i convisc amb futurs pedagogs de vegades fer-me una idea sintètica pot ser una mica... Un repte per mi. En definitiva jo diria Marina, que un pedagog és una persona que té una actitud educativa davant la vida. Per això moltes vegades sentim parlar en els mitjans, en converses més o menys informals, sentim parlar de fer pedagogia, de tenir una estratègia pedagògica, per exemple al sector polític ho fa servir molt aquesta paraula de "Fer pedagogia". Però quan parlem de pedagog per mi el més important, almenys en el meu punt de vista, és identificar al pedagog/a de persona professional.

M: Molt bé. S’ha aconseguit això de ser breu. On treballa el pedagog? Quines sortides té el graduat en pedagogia?  A: Penso que alguna cosa que caracteritza l’exercici professional de la pedagogia i parlo com a pedagog que ara no està fent de pedagog sinó de professor universitari, investigador. Si alguna cosa caracteritza l’exercici professional de la pedagogia en la seva amplitud de sortides professionals o de possibles llocs de treball i això m’agrada sempre il·lustrar-ho amb un exemple. Per exemple, ja que m’has presentat com a coordinador d’un grau a la universitat autònoma de Barcelona, ho faré amb pràctiques d’estudiants d’aquest grau de pedagogia. Hi tenim fins a 16 tipologies de centres i institucions diferents on aquestes i aquests estudiants poden realitzar les seves pràctiques. Aquesta amplitud de 16 tipologies de centres ja ens dona una idea que el pedagog pot treballar en llocs molt variats, clar això en fa, fins i tot als estudiants els fa tremolar una mica de dir, realment puc treballar en tants llocs però en cap lloc en concret, específic o reservat només per a mi? Doncs bé podem dir que per no espantar aquesta amplitud tan gran de 16 tipologies o 16 possibles sortides, aquestes es plegarien en tres àmbits, em sembla que això és molt més clarificador.

Un pedagog o pedagoga, per tant, pot treballar en l’àmbit que anomenarien educatiu-escolar, també pot treballar en l’àmbit empresarial o laboral, és a dir, de la formació en els llocs o per als llocs de treball. I en l’àmbit social, tot allò que es fa i que es desenvolupa fora de l’escola amb possibilitats molt variades. Per tant, potser el que caracteritza la professionalitat i el desenvolupament professional del professional de la pedagogia seria precisament les àmplies possibilitats de poder-se realitzar professionalment i aquesta seria una mica la síntesi àmplia d’on podria treballar. 

M: Molt bé, si. Per tant, quines competències té el pedagog? També si ens podries diferenciar el pedagog d’un mestre i psicopedagog.  A: Des del meu punt de vista, centrant-nos en les competències que pot assumir, és a dir, què és el que ha de fer un professional de la pedagogia pel que fa a competències podríem dir que serien 5, que jo si més no identificaria de forma clara. Per una banda, la de planificació, que vol dir que el pedagog és una persona especialitzada en la preparació del procés educatiu. Per altra banda, una competència que seria la segona, la de desenvolupament perquè té molt a veure amb l’acompanyament de persones en un procés educatiu, és a dir, en essència un pedagog està acompanyant a una persona durant aquest procés educatiu.

Per una altra banda, podríem parlar de la competència d’avaluació però no només d’aprenentatges, sinó també avaluació de programes o institucions i això és un aspecte molt identificador del que és un pedagog amb relació a altres professionals, per exemple mestres o psicopedagogs. Una quarta seria la de gestió de processos educatius, si en alguna cosa ens caracteritzem els pedagogs és que gestionem els processos educatius, a on? A institucions educatives, centres educatius i fins i tot en altres institucions que no són pròpiament educatives, però que tenen la formació com a una de les seves funcions per exemple, departament de formació d’empreses. Potser la més significativa i més genuïna és la competència d’investigació perquè els i les professionals en pedagogia vetllen pel desenvolupament i millora de l’educació, vinculant aquestes dues coses, investigar per millorar, investigar per innovar.

Aquesta varietat de competències, aquestes cinc que he esmentat fa que, com deia abans, el desenvolupament professional del pedagog sigui molt variat, en canvi, en relació amb la segona pregunta que hem plantejaves, jo penso que el pedagog es diferencia d’un mestre precisament perquè tots estiguin ocupats per l’educació, podríem considerar que un mestre intervé en un marc educatiu molt acotat en el marc d’una escola. A l’aula, quan està amb les i els alumnes, la institució, quan treballa amb altres mestres i, quan per exemple té relació amb les famílies, així per exemple, pel mestre la planificació, el desenvolupament i l’avaluació que eren les tres competències que esmentava abans són concretes, és a dir, que les assoleix de manera concreta. En canvi, la planificació, el desenvolupament i l’avaluació del pedagog són àmplies, podríem dir el mestre a nivell micro i el pedagog a nivell macro i a més el pedagog assumeix aquesta competència que et comentava d’investigació que, va bé que l’assumeixi també el mestre, sí que, podríem dir que seria genuí del professional de la pedagogia. En canvi, del psicopedagog no sé si ho diferenciaria gaire, ja que realment la psicopedagogia sorgeix en certa manera de la pràctica pedagògica i de la concepció pedagògica i, per tant, el psicopedagog vindria a ser una mena de col·laborador d’aquesta tasca pedagògica que s’especificaria en contextos més específics a escala escolar, especialment a secundària o en altres àmbits segons on l’acompanyament educatiu és molt més necessari.

M: Molt bé, molt clar. I per últim, volia preguntar-te, doncs, per l’existència del col·legi de pedagogs. Quina és la funció o competències des del punt de vista d’accions que realitza el Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya? A: Clar, abans de respondre’t a la pregunta, dir-te que quan m’ho van oferir vaig dir, home, tenint en compte que és complex plantejar la formació d’un pedagog, potser, no tant la formació sinó el desenvolupament professional en un món tan complex com el nostre, on l’educació forma part de la nostra vida, de principi a fi. Formar part d’un col·legi professional com, sent en el meu cas vocal d’aquest col·legi em sembla que és una tasca que a mi em reporta molts beneficis de reflexió i de pensar sobretot en un col·legi professional aporta molts elements complementaris que a més per una figura professional tan àmplia, tan complexa com sigui la professió pedagògica. En essència el col·legi bàsicament el que fa és defensar els espais professionals d’aquesta professió, del pedagog/a, davant el més evident que anomenen intrusisme professional, com? Oferim un suport a aquesta pràctica professional per exemple organitzant activitats professionals adreçades a col·legiats i col·legiades que beneficiïn el seu desenvolupament, que tranquil·litzi les seves inquietuds i fins i tot, de donar elements de posada en comú, de fer una mica de "pinya" professional, per tant, penso que aquesta seria la primera funció. Però en definitiva, un col·legi professional s’ocupa de dignificar una professió. Dignificar-la per què? No només per la professió de la pedagogia sinó també per incrementar la qualitat del servei que aquest pedagog/a ofereix a la comunitat i a les persones a les quals s’adreça, per tant, seria com una espècie d’acompanyament, de guia, de suport, de tenir a algú en qui confiar durant aquest procés de desenvolupament professional que a més evoluciona molt ràpidament i em sembla que la pandèmia ha estat un moment molt idoni per pensar en tot això i per veure com hem de reconstruir les situacions educatives i els processos educatius. 

M: Doncs donem aquí per acabada aquesta petita entrevista d’un tema molt ampli com hem pogut veure i agraïm moltíssim a l’Antoni Navío que ens hagi atès. I podem dir, doncs, que els graduats en pedagogia són professionals de l’educació que poden exercir en múltiples espais i organitzacions assessorant els processos formatius, planificant-los, orientant els itineraris d’estudi, gestionant institucions educatives, etc.  en l’àmbit escolar, de lleuree, empresarial i, en general, on hi hagi intervenció educativa.

ACABEM L’ENTREVISTA AMB EL MITE DEL DIA, per Marina Tomás Folch:

"Els polítics fan o haurien de fer pedagogia?"

Sovint sentim els polítics dient "cal fer més pedagogia", "hem de fer pedagogia", "es necessita més pedagogia", etc.

I la paraula PEDAGOGIA surt constantment. A què es refereixen quan diuen això? Pel context del discurs el que volenl dir es que s’ha d’explicar millor aquella proposta o aquella ideia, i això no és fer pedagogia. Imagineu-nos que diguéssim cal fer filosofia, o cal fer salut o medicina, o cal fer filologia, ho trobariem absurd.

La Pedagogia com altres branques del coneixement, tenen un objecte d’estudi i en base al coneixement acumulat es fan lleis, principis i finalment recomanacions en els camps professionals que li son propis. I els camps que li son propis a la pedagogia són, entre altres, l’educacio, l’orientació, l’organitzacio educativa, la supervisió educativa, la didàctica, el currículum, la formació la formació professional, etc.

Per tant usar la paraula pedagogia és reduir la paraula a una sola accepció que seria aproximadament "fer didàctica" "explicar-ho be", així doncs emprar l’expressió fer pedagogia és usar el mot PEDAGOGIA de forma incorrecta, és com dir que la PEDAGOGIA només s’encarrega de transmetre be els misssatges per tal que els receptors ho entenguin, i d’axiò se’n diu COMUNICACIÓ o potser RETÒRICA.

Data de publicació: 30/11/2021