SANT JORDI: LLETRA(FERIT) PERÃ’ NO PEL COVID

LLETRA(FERIT) PERÃ’ NO PEL COVID  - REFLEXIÓ 4

Des del Col·legi de Pedagogs volem compartir el dia de les lletres per excel·lència a Catalunya, 23 d’abril, Sant Jordi.

Hi havia una vegada, cap allà al s. XV que a Barcelona es feia una fira de roses amb motiu de Sant Jordi i era costum que nuvis, promesos i matrimonis joves es regalessin una rosa.

Interessant, curiós si més no que, depenent del calendari que seguim, julià o gregorià, trobem meravelloses coincidències entre Shakespeare, Cervantes i Pla.

També, des del 15 de novembre de 1995, la Conferència General de la UNESCO va decretar el 23 d’abril com a Dia Internacional del Llibre i del Dret d’Autor.

Quina data més bonica i assenyalada! I, més enllà del llibre i de la rosa com a ‘fets materials’, hi ha en el procés, tot un seguit de sentiments i emocions. I, precisament ara, en la situació de confinament que estem vivint, ens les hem hagut d’enginyar per fer arribar aquests sentiments i emocions arreu.

No us sabria dir què és més bonic (i íntim!) però us puc assegurar que ambdós són necessaris i imprescindibles: llegir i escriure.

A través de la lectura podem adquirir coneixement en qualsevol àrea perquè, més enllà de les llengües, fent un bon ús dels seus símbols i signes, podem ‘llegir'les matemàtiques o interpretar dolces peces musicals. Llegir ens permet viatjar arreu del món, sense moure’ns de casa (qui ens ho havia de dir, oi?); formar part d’una història trepidant; somiar i desconnectar d’una realitat, la d’ara, inesperada, imprecisa i no desitjada per ningú.

Amb les lletres fem paraules...i amb les paraules...frases...paràgrafs...textos amb els que expressem les emocions més intimes i els desitjos més agosarats. Ens convertim en un ‘dron'de visió panoràmica de la nostra obra o en l’heroi o l’heroïna de l’aventura més intrèpida imaginable.

Aquests dies parlem constantment de sentiments, d’emocions, d’empatia, de resiliència...de què està passant  (en prou feines ho sabem) però, sobretot, de com ho estem gestionant: petits i grans...i també els mitjans! En aquest moment, que ens convida de manera forçada a la reflexió, hem d’aprofitar l’avinentesa i ser devoradors de llibres i els autors de la nostra pròpia història .

Aquest exercici ens ha de portar a fer memòria, a recordar i, sobretot, a no oblidar!

Sempre, i ara més que mai, des de la Pedagogia hem estat participants actius en l’Educació, en la Societat i, per tant, en el fet cultural, que és el que avui ens ocupa. Remarquem i lluitem per donar eines i estratègies per tal que el procés d’ensenyament-aprenentatge sigui significatiu. Ara ens cal a tots, com a individus, abraçar-nos (des de dins) i aprendre dels errors, escoltant als experts, avaluant les experiències i, sobretot, fer que aquests aprenentatges perdurin en el temps per aconseguir, entre tots, aquest món millor que anhelem i, sens dubte, ens mereixem.

I, sí, res serà altra vegada igual...senzillament hauria de ser un reflex del què la nostra gran poetessa Joana Raspall ens delecta amb els seus versos:

Per cert, qui li havia de dir a Raspall que estaria tan encertada avui, ara fa més de vint anys amb el seu poema ‘Podries’. No l’heu llegit? Feu-ho, avui és un bon dia, com tots, ple d’esperança i il·lusió. Junts, ens en sortirem! Bona diada de Sant Jordi!

__________________________

Data de publicació: 23/4/2020