Abstract de la V Jornada del COPEC

Durant dos dies experts de la pedagogia acadèmica i professional van denunciar, debatre i reflexionar al voltant de les competències dels pedagogs i pedagogues amb l'objectiu d'analitzar els estudis de Pedagogia i la seva correspondència amb la praxi professional, a partir del context que propicia l'era del coneixement i de la globalització.

 

 

La V Jornada fou inaugurada per la Directora General de Dret i d'Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya, Sra. M. Elena Lauroba, qui va destacar els Col·legis Professionals com una peça clau en la societat que vetlla per a què  l'exercici professional respongui a les necessitats de la ciutadania i pel compliment del codi deontològic, així com per a regular i defensar la professió.

 

 

 

 

El Dr. Roberto Pérez Benítez, president del Colegio de Pedagogos de México advocà per la necessitat de recórrer a la perspectiva epistemològica i recuperar el discurs pedagògic i la seva identitat professional.  Destacà que la falta de definició propicia que altres disciplines envaeixen els camps d'estudi i intervenció  de la pedagogia.  Va fer èmfasi en què les competències són un corrent de pensament, com ho va ser el conductisme, el cognotivisme o, més proper, el constructivisme; corrents que la pedagogia ha d'incorporar, enriquint-les de continguts i metodologia: Creo que como pedagogos nuestra respuesta no es decir no a todo porque seríamos el pedagogo de la negación. (...) Sí me gusta pero hasta dónde y, como pedagogo, que voy a hacer con ellas como las voy a manejar. O sea voy a revestir las competencias de pedagogia (...). Segons el Dr. Pérez el pedagog ha estat apartat de la praxi i ha esdevingut un teòric de l'educació, però sense intervenir en el fet educatiu i que la competència passa per a la integració dels sabers, en el seu pla teòric, amb els quefers pedagògics, en el pla de la pràctica professional.

 

Seguint el camí dibuixat en el marc global de la professió pedagògica, la primera taula va estar formada per les entitats membres de la Federació Europea de Professionals de la Pedagogia COPPIB (Illes Balears), ANPE (ITÀLIA), ANALCE (Portugal) i COPEC (Catalunya). L'objectiu era reunir a representants de la pedagogia professional d'arreu i donar un punt de vista des de la praxi quant a les funcions i el perfil professional del pedagog/a. L'anàlisi deixà de relleu les diferències entre països  per l'obtenció de la titulació, malgrat la convergència europea d'Educació Superior.  Mentre el pedagog a Itàlia ha de cursar el Grau (3 anys) i el Mestratge, a Portugal només cal el Grau (3 anys), i a l'Estat espanyol, tot i que també només cal el Grau, aquest és de 4 anys.

 

 

 

La V Jornada seguí amb un Dinar de Treball que es féu en el mateix edifici de Francesca Bonnemaison, on ponents, convidats d'arreu, col·legiats, membres de govern del COPEC, van compartir una estona distesa, tot comentant el desenvolupament de la jornada i intercanviant experiències al voltant de la pedagogia.

 

 

 

 

 

 

 

La segona taula rodona va estar formada pel sector acadèmic espanyol, representat per la Universitat Rovira i Virgili, Universitat de les Illes Balears, Universitat de Barcelona, Universitat de Múrcia i la Universitat Nacional d'Educació a Distància. Es va analitzar el procés d'elaboració dels plans d'estudi del Grau de Pedagogia, les competències associades i la seva implementació a les universitats. La valoració va ser la manca de la necessària reflexió a l'hora d'elaborar els Graus a causa de la demora de les directrius que venien del Ministerio de Educación. Espanya ha estat un dels últims països en adaptar el sistema universitari al Pla de Bolonya.

 

La tercera taula va estar focalitzada en la pràctica professional a casa nostra. La taula formada per representants dels Grups de Treball del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, van explicar la tasca d'estudi, de recerca i d'intervenció en àmbits concrets on el pedagog/a i psicopedagog/a desenvolupa la seva tasca professional.  Va ser una exposició rica quant a què van eixamplar la visió de la pedagogia professional des de la praxi, en contextos on es donen processos educatius i formatius i de canvi, funcions que desenvolupen els titulats en pedagogia i psicopedagogia.

 

 

S'acaben les jornades amb una altra conferència  de nivell, que esdevingué el final del recorregut portat  a terme durant  jornada, fou el contrapunt per valorar si l'Espai Europeu d'Educació Superior pot anar acompanyat d'una convergència de  criteris de la pedagogia professional liderada per la Federació Europea de Professionals de la Pedagogia (FEPP). El Dr. Gianfranco de Lorenzo, va emmarcar el Pla de Bolonya com una globalització en petit, fent palès que la fragmentació de la pedagogia professional  la fa dèbil i advocà per a què la FEPP promogui la construcció del perfil professional del pedagog/a a nivell europeu. Destacà el paper de la pedagogia com a motor per a promoure ciutadans competents en la construcció d'una ciutadania europea que desenvolupi la capacitat del coneixement i dels valors.

 

 

 

Va concloure la Jornada la Ilma. Sra Lídia Santos Arnau, Secretària primera de la Mesa del Parlament de Catalunya, que va encoratjar als pedagogs i pedagogues a continuar contribuint per a què la societat pugui afrontar els canvis i assolir una convivència en els valors que porten a la humanitat a conquerir el valor més preuat: la llibertat.

 

 

 

 

 

Les jornades van posar al descobert la necessitat de dotar d'identitat a la professió pedagògica posant  de relleu que la dispersió de perfils i la indefinició de la professió són factors de vulnerabilitat per a la pedagogia, problemàtica comuna entre els països i comunitats representades a la jornada.